Mapa conceptual: TITANIC

Un mal dia

Un mal dia

Aplica el Model de Salovey i Mayer. Identifica com es sent la Paula, com creus que voldria sentir-se, per què es sent com es sent, què podria fer per sentir-se com voldria.

·         Com es sent? Les emocions que experimenta la Paula, són totes negatives excepte una; quan ella mateixa intenta animar-se, dient que demà serà un altre dia i espera que millor. Experimenta emocions com tristesa, impotència, ràbia, desgana, culpabilitat...totes elles, un conjunto de negativitat que no ajuda massa a la seva capacitat de motivar-se ella mateixa. Al final de dia, es dona compte de la seva mala reacció cap a la seva família, i sent un sentiment de culpabilitat.

·         Perquè es sent com es sent? Gràcies al comentari del professor, la Paula qüestiona el comentari i pensa que la professora no li ha valorat prou la feina. A partir d’aquí tot gira envers els sentiments de sentir-se “desgraciada”, trista, sense ganes...

Quan està al llit, recorda també que no ha estat bé amb la seva família. Se’n adona  que ha fet malament perquè ha actuat impulsivament sense prestar atenció en res del seu voltant, per estar massa capficada amb els seus problemes.

·         Què pot fer per sentir-se com voldria? Ella ja és conscient del seu estat d'ànim, per tant, és un pas fet, el qual és molt important per començar a canviar-ho. Seguint el model de Salovey i Mayer, en el moment del cotxe, canviar la música, ja que és un estímul que li ajudava a fomentar el seu mal estat d'ànim, i ficar una de més alegre encara que no fos el que més li venia de gust. Un cop ficada una música més alegre, reflexionar sobre com es vol sentir i fer una introspecció del perquè es sent així. De manera que al arribar a casa estaria més tranquil·la i podria actuar d'una manera més idònia respecte a la seva família.

Quines emocions es posen de manifest en aquest cas?

Durant el cas, podem percebre diferents emocions de la Paula envers les diferents persones, i amb ella mateixa:

·         Professor: una mica de ràbia i impotència, ja que no hi està d’acord, i sent que ha sigut injust amb ella.

·         Pare: Ràbia perquè ell sempre es posa com a exemple perfecte, dient que aprofitava més els caps de setmana que ella, quan ell estudiava.

·         Mare i germà: es sent culpable i trista per haver-los tractat amb certa indiferència i sense l’atenció que es mereixien.

Analitza el cas des de la perspectiva de l’assertivitat i l’escolta activa.

Al igual que a la pregunta anterior, hi ha personatges que han estat assertius, i altres que no tant. Igual passa amb l’escolta activa:

·        La professora: no explica que la Paula hagi pogut donar algun altre argument del perquè li ha sortit fluixa l’exposició. Però pel què sembla no ha pogut. Crec que com a professor, està bé atendre a les necessitats i/o problemes que puguin tenir els alumnes. I més si es tracta d’una alumne aplicada, que això ens dona a percebre de la Paula. Per tant, per part de la professora, pot ser que l'assertivitat a quedat una mica incompleta, ja que la frase que li ha deixat anar, no li especifica res, només que és fluixa..sense ni tan sols valorar el perquè potser no ho ha fet com ella esperava.

·        El pare:  A el pare li falta escolta activa i assertivitat. Com amb tants pares passa aquest fet, es posa medalles, mostrant a la seva filla el que es correcte i dient-li el que ha de fer, donant el seu exemple. Sense tenir en compte els sentiments d’aquesta, la qual té repulsió pel que està sentint, pel fet de ser una escena repetitiva, i per tant els sentiments cada cop més forts i negatius. El pare no l’escolta activament. No intenta comprendre els desitjos de la seva filla o les seves preocupacions, tant sols para atenció amb el fet de no actuar com ell voldria. Si el pare tingués una actitud empàtica, característica imprescindible per una bona escolta activa, de ben segur que la Paula no tindria sentiments d’enuig cap a ell, i també l’escotaria activament.

·        La mare: ella sí que utilitza l'assertivitat com ha de ser durant el cas. Li pregunta a la seva filla com està i com li ha anat el dia. Se n’adona que li passa alguna cosa i està disposada a escoltar-la. (escolta activa)

      Sap llegir entre línies el que està  transmeten la Paula sense dir-ho. La comprèn i li demostra. Sap com estan els sentiments de la seva filla i no insisteix perquè sap que ella no vol.

Holaaaa a tothom!

Em presento...em dic Jennifer i ara mateix estic cursant Educació Social. La veritat és que mai m'havia imaginat arribar fins aquí. Vaig néixer a Lleida el dia 27 de Gener de 1990, per tant, tinc 24 anys. Ara visc a Sabadell.

Com vaig arribar fins aquí? Doncs...ni jo ho sé, la vida dóna moltes voltes...

Després de l'educació obligatòria, vaig cursar el Batxillerat social i humanístic, però la veritat es que només m'estava deixant portar, i mai hauria dit que aquest era el meu camp. Tot seguit, vaig decidir estudiar el CFGS d'Educació infantil, dos anys molt intensos en quant a desenvolupament personal, moral i emocional. De manera que, després d'estudiar en aquest àmbit, hem va cridar l'atenció ampliar els meus estudis socials, no només volia quedar-me en el camp infantil.

Doncs, d’una cosa a l’altra, aquí estic, molt contenta de tenir els companys que tinc ja que, són grans persones. 

He seleccionat aquesta fotografia perquè les dues persones que hi apareixen són molt importants per a mi. L’Aida, una gran amiga i la Gisela, la meva cunyadeta, la germana petita que mai he tingut. Aquesta fotografia em dona molt bona sensació, va ser a l’estiu passat un dia, com molts altres, de patinada!